Temps de confinament amb Annaïs Sastre

Avui en el cicle “Temps de confinament. Ciutat, habitatge i societat postcovid” entrevistem a Annaïs Sastre.

 

Com et presentaries?

Sóc ambientòloga de formació, he treballat en producció de verdura ecològica, formació i dinamització agroecològica en el marc del projecte Xicòria. Tinc experiència i formació específica en dinamització local agroecològica, metodologies participatives i disseny de polítiques públiques per la Sobirania Alimentària. En general treballo per la transició agroecològica i la transformació social des de les cooperatives de treball Arran de terra i L’Aresta i diferents espais de militància.

 

Quins dos aspectes prioritzaries canviar dels espais que habites (habitatge, ciutat, poble, …): mobilitat, espai de relació (comunitaris, carrers, etc.) , serveis de proximitat, presència de verd, infraestructures com internet o energia, tipologia comercial, recursos de proximitat, la participació ciutadana en qüestions urbanes, infrahabitatge, etc.? Què aporta més la reflexió provocada pel COVID-19 sobre les teves prioritats?

Al món rural, encara que tinguem molta diferència de serveis amb els espais urbans (menys accés a l’atenció sanitària pública, a serveis de telecomunicacions, manca de transport públic, menys accés a la cultura..) en temes d’habitatge tenim algunes avantatges i és que tenim una mica més de possibilitat de viure en cases adaptades per la vida. Excepte en aquelles zones rurals on l’accés a l’habitatge és complicat per la gentrificació turística de cap de setmana o de temporada o per la manca d’oferta d’habitatges per llogar o comprar.

Tenim la possibilitat de tenir accés de vegades a habitatges amb una mica més d’espai, llum i si és possible un espai exterior.

Val la pena explicar que la compra de cases als pobles ha augmentat molt després del confinament i que en alguns pobles hi ha inquilins/es locals que s’estan veient desplaçats per la venda d’habitatges a preus alts a persones d’origen urbà. És una qüestió complicada d’abordar però que val la pena posar sobre la taula per poder-ne parlar!

Crec que un habitatge ideal ha de tenir llum, espai exterior ( si hi ha espai per un hort millor), estar construït amb materials acollidors, possibilitat d’escalfar amb llenya o pèl·lets, possibilitat d’instalar-hi plaques solars fotovoltàiques i tèrmiques. Espai de baixos amb rebost per poder-hi conservar els aliments a una temperatura estable… Sovint és complicat tenir accés a aquest tipus d’habitatges i per això ens agrupem per poder-hi tenir accés.

 

Creus que seran possibles aquestes transformacions amb el postcovid? Se t’ocorre alguna acció concreta per dur-les a terme?

La creació de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús és una molt bona manera d’accedir a l’habitatge a preus més assequibles i poder tenir la possibilitat de disenyar els habitages d’acord amb les necessitats de les vides de les persones. També fa més eficient l’ús d’espais o infraestructures compartides com rentadores, parc infantil, espai comunitari d’àpats col·lectius. La combinació entre espais personals i espais comuns també és molt interessant.

 

Quins serien els principals canvis per fer possible una transició cap a sistemes alimentaris locals i sostenibles?

Per una transició cap a sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles cal que fem una reflexió sobre la nostra cistella de la compra i adaptar-la per començar al consum de producte local i de temporada. Podem revisar els llocs on anem a comprar i cercar al nostre barri o poble els llocs on podem abastir-nos de productes de temporada, locals i si pot ser ecològics. Això poden trobar-ho en diverses botigues de barri o ens podem fer sòcies de la cooperativa o grup de consum més propera.

Aquí podeu trobar informació sobre punts de compra i grups de consum: https://pamapam.org/ca/

El més important és consumir i, per tant, donar suport al petit comerç i a la petita i mitjana pagesia i defugir en qualsevol cas accedir a les grans superfícies (Lidl, mercadona, carrefour… ) que són les principals responsables de la desaparació de la pagesia i que per tant posa en perill la capacitat de produir aliments al territori.

S’estan engegant iniciatives molt interessants com els supermercats cooperatius on les persones productores i consumidores en som sòcies i que tenen per objectiu abastir la població amb productes locals i ecològics sense afany de lucre en la intermediació.

Alimentar-nos amb productes locals i no nocius és un dret. Cal que les administracions públiques entenguin que és la petita pagesia qui conserva el territori i qui genera circuits econòmics locals i ens abasteix de productes saludables i de més qualitat amb una menor petjada de carboni.

Per això, cal deixar de subvencionar l’agroindústria amb diners públics com s’està fent i donar suport a les productores locals i a les iniciatives que faciliten l’accés a aquests productes sense afany de lucre.

Des de la producció necessitem que la pagesia que no l’ha fet encara, iniciï la transició cap a sistemes productius ecològics i més sostenibles per no malmetre els recursos naturals ni els ecosistemes de què depenen i que ens sustenten.

 

Què diries que ha posat de manifest el confinament en relació a la sobirania alimentària?

El confinament ha posat de relleu que:

Que tenim un sistema alimentari industrial globalitzat que és molt vulnerable i que es basa en la importació i exportació d’aliments generant moltes emissions de CO2 en el transport i en embalatge. També ha posat de relleu la manca de persones disposades a treballar el camp i que la majoria de jornaleres i temporeres agràries són persones d’altres països contractades en origen que després de la campanya són retornades als seus països (i que no han pogut venir per causa del tancament de fronteres pel covid) o persones migrades que viuen aquí i que treballen en condicions de molta precarietat, sovint dormint al carrer com passa a la ciutat de Lleida i amb sous molt baixos.

Per tant, tenim un sistema alimentari molt vulnerable i depenent del mercat globalitzat que s’ha vist greument afectat per les restriccions del covid.

També s’ha posat de relleu la importància de la petita i mitjana pagesia que s’ha visibilitzat i ha fet un gran esforç per abastir a domicili la població confinada.

Durant el confinament el consum de productes locals es va triplicar! La pagesia va fer un pas endavant assumint el transport a domicili sense pujar preus i així donar resposta a l’emergència social.

També es va posar de relleu que a l’hora de la veritat les administracions públiques no estan per donar suport als circuits curts de comercialització ni la pagesia local mentre que afavoreixen la gran distribució (Mercadona, Lidl, Carrefour..) que acumular beneficis milionaris de benefici a costa de pagar un baix preu a la pagesia i per tant responsable de la desaparició de la pagesia. Això es va posar de relleu en el moment que es van començar a tancar els mercats a l’aire lliure per exemple després de la primera declaració de l’estat d’alarma mentre que s’abocava a les persones a consumir a les grans superfícies. Està demostrat que és molt més segur el consum en mercats a l’aire lliure pel fet de ser en un espai obert, perquè els productes han passat per molt poques mans i venen directe o quasi directament de la pagesia, perquè són més frescos i saludables i perquè afavoreixen el manteniment de les economies locals.

També es posà de relleu la invisibilització i desconeixement de la realitat territoris rurals (80% de la superfície de Catalunya) per part de les AAPP que ordenen mesures de caire urbà sense cap coneixement o consideració per la realitat rural on per exemple es va prohibir l’accés als horts d’autoconsum però en canvi es fomentava acudir a les grans superfícies que al món rural no existeixen i que sovint suposen un desplaçament de nuclis gairebé despoblats i sense casos de covid a capitals de comarca o ciutats per anar a comprar.

 

Per acabar, estem fent una recull de paraules en relació a “la ciutat què volem”. Quina és la primera paraula o idea breu que et ve a la ment amb aquest enunciat?

Pobles habitats; Pobles i ciutats alimentades per la pagesia del territori

Leave a comment