Temps de confinament amb Luís Campos

Avui el nostre entrevistat en el cicle “Temps de confinament. Ciutat, habitatge i societat postcovid” és Luís Campos.

Luís Campos és consultor i investigador a ENT environment and management i Fundació ENT. Des d’aquí ens ha compartit una visió més ambiental:

Quins dos aspectes prioritzaries canviar dels espais que habites (habitatge, ciutat, poble, …): mobilitat, espai de relació (comunitaris, carrers, etc.) , serveis de proximitat, presència de verd, infraestructures com internet o energia, tipologia comercial, recursos de proximitat, la participació ciutadana en qüestions urbanes, infrahabitatge, etc.? Què aporta més la reflexió provocada pel COVID-19 sobre les teves prioritats?

Jo diria la mobilitat, optant per una major aposta pel transport públic i espais més segurs per a l’ús de la bicicleta i pels vianants; la participació ciutadana, considerant que encara es redueix a grups limitats de persones; i un tercer aspecte, l’habitatge,que també té especial interès perquè hi ha una gran manca d’ofertaa preus accessibles, tant de lloguer com de compra.

En relació al que aporta de més la reflexió provocada pel COVID-19:

Pel que fa a la mobilitat, per motius preventius, major seguretat sanitària i fins i tot per por, moltes persones han optat per l’ús del cotxe en comparació a mitjans de transport públic com el metro, el tren o el bus. Això, és clar, es va mostrar més en persones que es poden permetre tenir transport privat, fet que ens condueix a la reflexió sobre la vulnerabilitat de grups de la població amb menys recursos econòmics.Curiosament, també tinc la percepció que va haver-hi un increment en la compra de bicicletes, fet que potser positiu. Per últim, crec que la pandèmia constitueix un repte addicional per a les ciutats que volen canviar de model de transport i mobilitat. Sent positius,fins i tot, pot promoure una major creativitat sobre noves modalitats de transport públic més inclusives, segures i sostenibles.

Sobre la participació ciutadana, crec que també s’han reduït les formes de manifestació i reunió presencials, motivades tan per les noves normes sanitàries establertes per l’administració pública com per la pròpia precaució de les persones. De totes maneres, també cal dir que els grups activistes i altres membres de la societat civil han pogut seguir treballant en les seves lluites. Se m’acudeixen els exemples de les manifestacions relacionades amb el canvi climàtic o la defensa dels drets humans i contra el racisme.

Per últim, tot i que encara sigui aviat per treure conclusions, es diu que la crisis socioeconòmica associada a la pandèmia pot afectar al sector immobiliari. Aquest fet pot tenir diverses interpretacions. Algunes serien, per exemple, que les persones amb menys recursos i a l’atur poden tenir encara més dificultats en obtenir o mantenir el seu habitatge, situació que cal tenir en compte per desenvolupar polítiques de protecció d’aquest dret bàsic. Per altra banda, tot i encara ser una incògnita el que passarà amb el mercat immobiliari,  és possible que baixin els preus a causa de la crisi? O encara hi ha inversors suficients en aquest sector per mitigar la possible baixada dels preus? Per últim, també s’ha observat una major demanda per part de les famílies (entenc que sobretot aquelles que tenen fills i filles)d’habitatges amb espais exteriors a causa del confinament.

 

Creus que seran possibles aquestes transformacions amb el postcovid? Se t’ocorre alguna acció concreta per dur-les a terme?

Com he dit abans, la pandèmia comporta nous reptes a diversos problemes urbans que encara no estaven solucionats. És molt important no anar cap enrere en aquests problemes, especialment en temes d’inclusió i justícia social. El control de la pandèmia és important, però no pot eclipsar tots els altres problemes ja existents.

Al teu entendre s’ha produït un canvi en la planificació del verd urbà en les ciutats, més enllà del disseny de parcs i jardins urbans? Com hauria de ser aquest canvi?

Crec que moltes ciutats estan prenent mesures, o almenys reflexionant sobre com solucionar els seus problemes. Parlo de mobilitat, contaminació atmosfèrica, adaptació al canvi climàtic, entre altres aspectes. En aquest context, es pot dir que emergeix una nova mirada sobre el verd urbà, posant en evidencia la seva importància intrínseca i instrumental per a la vida a les ciutats. Avui en dia és més normal parlar (almenys en l’àmbit de l’administració local centrada en el medi ambient)de conceptes com les solucions basades en natura o sobre els serveis ecosistèmics aportats per a diferents tipologies de verd urbà com els horts comunitaris, grans parcs, sistemes de drenatge amb el suport de vegetació, entre altres. La presencia de la natura és fonamental a les ciutats i en la nostra vida, assegurant òbviament que sigui inclusiva per a tota la societat.

 

Quines implicacions creus que tindrà la tornada a la “normalitat” al medi ambient?

Ara mateix em costa parlar de “normalitat”, perquè encara estem enmig de la pandèmia i, fins i tot, no se sap ben bé quins canvis socials passaran o es mantindran en el panorama postcovid. De totes maneres, malauradament, no crec que el model econòmic i cultural dominant pateixin canvis significatius. Vull dir que la tornada a la “normalitat” continuarà reproduint diversos problemes com, per exemple, la contaminació atmosfèrica o altres formes de degradació del medi ambient. No obstant, hi ha aquesta idea que la pandèmia potser una espècie de preludi a la crisis climàtica, és a dir, una espècie d’avís. Hi ha una part de la societat que està més desperta en aquest sentit, i que segueix lluitant. Això em dona una mica d’optimisme.

 

Per acabar, estem fent una recull de paraules en relació a “la ciutat què volem”. Quina és la primera paraula o idea breu que et ve a la ment amb aquest enunciat?

Inclusiva, saludable, creativa, diversa…