Temps de confinament, reflexions sobre la necessitat de canvi en la manera de viure i organitzar-se de l’actualitat

El nostre dia a dia s’ha vist alterat, d’una o d’altra manera, per la irrupció d’una pandèmia mundial des de mitjans de març de l’any passat. Un fet sobtat amb conseqüències tangibles al moment en relació a la crisi sanitària que estem vivint, i d’altres que cada cop es fan més palés, les crisis social i econòmica vinculades. Crisis que fan explícita la necessitat de canvi en la manera de viure i organitzar-se de la societat actual. Un canvi que ja reclamava la crisi climàtica en la qual estem immerses. 

Ara bé, quins canvis concrets cal fer? cap a on necessitem canviar? quines accions són les possibles a fer? com es poden donar? El cicle d’entrevistes “Temps de confinament” que hem anat publicant des de setembre de 2020 fins a gener de 2021 pretenia aportar possibles respostes des de diferents perspectives, com ara: economia, dret, filosofia, sociologia, urbanisme, enginyeria, medi ambient, arquitectura, sector turístic, sector rural, sobirania alimentària, perspectiva de gènere o participació. És a dir, ha intentat aportar a aquesta reflexió des d’un “pensar en col·lectiu” perquè, si de quelcom estem segures, és que el canvi el construïrem col·lectivament. (Podeu consultar més sobre el plantejament del cicle al següent enllaç: https://eltinglado.org/temps-de-confinament/)

Així doncs, les entrevistades han aportat la seua mirada fruit de la professió, formació, col·laboració amb alguna entitat i/o interessos. Les entravistades han estat finalment 28, 65 % de les quals dones i 35% homes, sobretot pertanyents a una entitat (43%) però també de l’àmbit de l’acadèmia (29%), privat (14%) i de l’administració pública (14%). Ens hagués agradat que el ventall de veus fós més ampli i vam contactar amb més persones però per diferents motius no ens van poder atendre totes les contactes. Ara bé, agrair tant les finalment entrevistades com les que no vam poder, la seua col·laboració. Resultat de totes elles s’ha dibuixat com agradaria que fós la ciutat, poble o entorn que habitem i s’han esbossat sis reptes per aconseguir-ho.

Pel que fa a l’”habitat” a perseguir queda definit sobretot a través de quatre termes o conceptes: amb la vida al centre, inclusiu, resilient i saludable, com podem observar en el núvol de paraules a continuació:

 

En relació a els reptes es destil·len els següents:

 

• Millorar els espais de relació i apostar per la mobilitat sostenible.
  • Augmentar l’espai públic sense cotxes (millorant la qualitat de l’aire).Apostar per més espais de trobada i una mobilitat activa.
  • Reconnectar amb els espais verds propers. Augmentar el verd, biodiversitat, connectivitat i permeabilitat per minimitzar l’illa de calor, maximitzar els serveis ecosistèmics, aplicar solucions basades en la natura i crear entorns més saludables. Així com treballar els itineraris propers desitjables.
  • Invertir la mirada del planejament urbanístic, sent la infraestructura verda la guia en l’acció urbanística.
  • Millorar el transport públic, fent més nodes i augmentant la seua eficiència.
  • Trencar la dependència de les grans ciutats. Mantenir el teletreball i entrades i sortides flexibles de la feina.

 

• Garantir serveis essencials per desenvolupar la vida quotidiana a la proximitat de qualsevol habitatge, aprofitar els recursos propers com l’alimentació.
  • Augmentar l’espai públic sense cotxes (millorant la qualitat de l’aire). Apostar per més espais de trobada i una mobilitat activa.
  • Reconnectar amb els espais verds propers. Augmentar el verd, biodiversitat, connectivitat i permeabilitat per minimitzar l’illa de calor, maximitzar els serveis ecosistèmics, aplicar solucions basades en la natura i crear entorns més saludables. Així com treballar els itineraris propers desitjables.
  • Invertir la mirada del planejament urbanístic, sent la infraestructura verda la guia en l’acció urbanística.
  • Millorar el transport públic, fent més nodes i augmentant la seua eficiència.
  • Trencar la dependència de les grans ciutats. Mantenir el teletreball i entrades i sortides flexibles de la feina.

 

• Garantir serveis essencials per desenvolupar la vida quotidiana a la proximitat de qualsevol habitatge, aprofitar els recursos propers com l’alimentació.
  • Escurçar distàncies entre residència, llocs de treball i recursos de proximitat. Incrementar la mixticitat d’usos per desenvolupar la vida quotidiana i protegir el comerç de proximitat.
  • Reflexionar sobre la nostra cistella de la compra i adaptar-la per començar al consum de producte local i de temporada, productes saludables i de més qualitat amb una menor petjada de carboni.
  • Canviar un sistema alimentari molt vulnerable i depenent del mercat globalitzat, greument afectat per les restriccions del covid.
  • Fomentar des de les administracions públiques mercats i menjadors de productes locals i ecològiques. Prioritzar l’agroecologia i ramaderia extensiva.

 

• Garantir l’accés i manteniment de l’habitatge.
  • Establir polítiques de protecció i accessibilitat (lloguer i compra) dels habitatges. Evitar que una part del parc es traspassi a l’ús turístic i adquirir habitatge públic.
  • Garantir les condicions d’habitabilitat de l’habitatge i el seu entorn. Garantir l’accés a serveis de qualitat (de tot tipus, educació, sanitat, transport públic, verd….) independentment del lloc on visquis.
  • Intervindre amb una arquitectura saludable. Assegurar llum i espais exteriors.

 

• Fomentar les xarxes comunitàries i de cures.
  • Acceptar la vulnerabilitat i necessitat de cures de tothom. Assegurar xarxes comunitàries estables. Possibilitar la construcció de relacions de confiança amb grups de criança, recolçaments mutus, etc.
  • Defensar la participació ciutadana.
  • Reconèixer els comuns.

 

• Descentralitzar el territori i reviure les zones rurals.
  • Garantir les telecomunicacions, accés a internet, serveis bàsics i llocs de treball als pobles.  Una economia real al territori, lligada a la terra en les seves diferents vessants, que permeta deslligar-se de l’estacionalitat del turisme i la seua precarietat.
  • Començar a prendre decisions contemplant les zones rurals i no des de l’urbanocentrisme.
  • Afavorir l’accés a l’habitatge també als pobles. Impulsar iniciatives que millorin l’accés a la terra.

 

• Reenfocar el model socioeconòmic, posant les cures en l’equació.
  • Defensar el “decreixement econòmic”, és a dir, disminuir l’extracció d’energia i materials -i els residus generats- a les societats riques.
  • Planificar una evolució cap a economies més autocentrades, menys dependents de les importacions i especialment de les importacions a llarga distància amb tots els costos ambientals que generen.
  • Canviar els indicadors de referència econòmica i establir una política fiscal amb perspectiva de gènere. Activitats que hem vist essencials durant la pandèmia (activitats lligades a la producció d’aliments i la seva distribució, activitats de cura de les persones en els serveis sanitaris o a les residències, serveis de neteja de carrers i hospitals…) i les activitats que es cures que es desenvolupen majoritariament a les llars, no són proporcionals al seu “valor afegit” monetari, és a dir, a la seua contribució al PIB.
  • Trencar amb la dependència del turisme. Un sector amb majoria de llocs de treball precaris i segregració de genère del mercat laboral.
  • Eliminar l’escletxa digital. Durant la pandèmia ha suposat un accés desigual a l’educació.

 

Tots aquests són necessaris i urgents, com remarcava Salvador Rueda. Són reptes que aquesta pandèmia ha evidenciat encara més però que ja hi eren quan aquesta va començar a formar part de les nostres vides, com anotava Luís Campos. D’aquests reptes, alguns han vist accelerada la seua execució amb el coronavirus, exposava Nel·la Saborit. Però, d’altres semblen més difícils d’assolir i és per això que Rafa Hernández manifestava certa por a reoblidar-los quan aquesta haja passat. I a això, Gabi Barbeta afegia que ja hi ha qui no s’enfronta als reptes i surt corrents de les ciutats, en les quals s’han focalitzat gran part dels problemes derivats de la pandèmia.

Ara bé, com assenyalava Jordi Roca, actualment sembla que hi ha una creixent consciència de fons. De fet, ja porten anys de rodatge alternatives com les que ens explicaven Biela y Tierra, Raquel Souto o Annaïs Sastre. I es poden provar d’altres, per exemple, amb l’urbanisme tàctic, apuntava Annalisa Giocoli, el qual podria significar un banc de proves per començar a implementar accions en una visió que hauria de ser estructural i ecosistèmica. Unes accions urbanístiques que, incidia Toni López-Gay, calia acompanyar també de polítiques a curt termini per protegir a aquelles persones més vulnerables. Sumant així, com ho feia Núria Ginés, a la visió estructural i ecosistèmica, les persones al centre.

Així doncs, per fer els reptes possibles, cal voluntat política remarcava Asunción Blanco-Romero, amb ella coincidia Jordi Alcón que matissava que cal també coordinació política i feia especial menció a que els pobles no tenen capacitats econòmiques ni tècniques. En la mateixa línia Consol Prados, reclamava la necessitat de més política en un sentit noble, recuperant el sentit de “polis”, és a dir, la gestió i organització de viure en societat. Una política que ens ha d’incorporar a tota la població, com a éssers polítics que som, ha d’integrar la participiació ciutadana, subratllaven Geraldo Walden i Javier Espinosa.

Per tant, la COVID ha de suposar el punt d’inflexió, un canvi de paradigma ens explicava Izaskun Zuazu. Aquesta pandèmia, obri finestres de canvi, oportunitats de transformació que dependrà de la capacitat d’autoorganització i xarxa entre iniciatives, indicava Coop d’Era. En altres paraules, ens deia Ángela Peralta, els canvis seran possibles si els fem possibles. Cal que tornem a imaginar grans relats del món, superant la consciència reformista, reflexionava Marina Povedano. Som, doncs, capaços d’imaginar altres futurs possibles? 

Per això, una de les possibles continuacions que imaginem a aquest cicle d’entrevistes és explicar més en profunditat alternatives ja existents perquè ens ajuden a visibilitzar una altra manera de viure i organitzar-se diferent a l’actual. Un projecte que si tot va bé compartirem durant aquest 2021. Un nou cicle amb l’ànim d’aportar a l’imaginari col·lectiu altres horitzons, amb la voluntat de que algun dia puguem repetir la frase de Roger Garaudy: “No sabíem que era impossible i per això ho vam fer” .