Temps de confinament amb Jordi Alcon

Avui en el cicle “Temps de confinament. Ciutat, habitatge i societat postcovid” entrevistem a Jordi Alcón.

 

Jordi Alcon és alcalde de Vistabella del Maestrat (Castelló) i dissenyador a temps complet. Ferm defensor de les polítiques de nova ruralitat i de la lluita contra el despoblament dels pobles de l’interior de Castelló.

Jordi ens ha aportat la seva perspectiva des de la ruralitat:

 

Quins dos aspectes prioritzaries canviar dels espais que habites (habitatge, ciutat, poble, …): mobilitat, espai de relació (comunitaris, carrers, etc.) , serveis de proximitat, presència de verd, infraestructures com internet o energia, tipologia comercial, recursos de proximitat, la participació ciutadana en qüestions urbanes, infrahabitatge, etc.? Què aporta més la reflexió provocada pel COVID-19 sobre les teves prioritats?

Vista l’experiència que hem patit amb el confinament per la COVID-19, la prioritat seria invertir i desenvolupar noves infraestructures de telecomunicacions als pobles i municipis d’interior per garantir el dret a l’accés a internet i no delegar-nos com a llocs de segona categoria sense els mínims drets bàsics que es poden trobar a qualsevol ciutat o poble costaner.

Altre aspecte que caldria prioritzar seria l’infrahabitatge, que tot i tindre una gran quantitat de cases deshabitades, hi ha una manca important, ja que moltes d’elles són cases molt velles, sense instal·lacions modernes de llum, aigua ni sense de millores d’eficiència energètica (finestres, aïllaments de teulats…). Implica una despesa molt important adequar l‘habitatge per a un ús regular.

 

Creus que seran possibles aquestes transformacions amb el postcovid? Se t’ocorre alguna acció concreta per dur-les a terme?

Sí, sempre que les administracions compartisquen l’objectiu d’impulsar els pobles d’interior i fer front al despoblament, ja que els consistoris dels pobles no tenim capacitat econòmica ni tècnica per a fer front a estes inversions. Una gran acció seria descentralitzar l’administració provincial o autonòmica, i situar els complexos administratius als pobles facilitant que els funcionaris, amb llocs de treball estables i permanents, puguen establir-se fora de les capitals.

 

Hi haurà un augment de migració de les ciutats als pobles conseqüència del  confinament pel coronavirus i l’augment del teletreball? Quines mesures caldria plantejar davant aquesta possible migració?

És una oportunitat única, la societat i els empresaris han pogut comprovar de primera mà que allò que pareixia tant utòpic com és el teletreball, funciona. I no només funciona, sinó que ho fa molt bé, augmentant la productivitat i flexibilitzant la conciliació familiar en la majoria dels casos.

A Vistabella s’ha augmentat quasi 20 persones el padró municipal, i altres pobles de l’interior de Castelló també constaten pujades d’habitants que volen fugir de la massificació de les capitals i gaudir d’una vida més tranquil·la i segura dins d’un entorn natural i únic.

Com a possibles mesures, és necessari un procés d’integració, on els nous residents coneguin la idiosincràsia local, les tradicions, la forma de vida… No volem que gent de fora vinga a imposar el seu estil de vida de la ciutat, han d’adaptar-se al ritme i característiques de la vida dels pobles.

 

Quins són els principals reptes per a mantenir i recuperar la població als pobles?

El principal repte és fixar la població actual, i no perdre habitants. Aconseguir llocs de treball estables i de qualitat és la ferramenta clau per a aconseguir-lo.

La segona gran tasca es atraure nova població i poder fixar-la també al territori. Hi ha grans oportunitats als pobles però cal motivar a la gent a aprofitar-les.

Una manera d’aconseguir-ho és seguir invertint en polítiques socials que equiparen els drets de la població rural amb els de les ciutats, com tindre centres educatius, de tots els nivells, relativament prop; instal·lacions sanitàries properes; infraestructures de serveis socials que garantisquen una atenció de qualitat per als nostres majors i persones amb necessitats especials; o també invertir en infraestructura verda

 

Per acabar, estem fent una recull de paraules en relació a “la ciutat què volem”. Quina és la primera paraula o idea breu que et ve a la ment amb aquest enunciat?

Les persones. Les ciutats i pobles es fan per a les persones, i és necessari comptar amb elles en tot el procés d’evolució i desenvolupament de les mateixes. Crear entorns agradables i inclusius per a tothom, sense deixar enrere a ningú és un dels pilars fonamentals que es deuen seguir.